dijous, 27 de desembre de 2012

d.E.p. FoNteLLa bAsS





Noche triste. Siempre nos quedará tu música, Fontella. Y es mucho más que tu archiconocidísimo hit... :(







3 comentaris:

Cé. ha dit...

Es curioso lo mucho que nos puede afectar la muerte de alguien a quien admiramos. Jops.

Anna K. ha dit...

Avui m'he comprat un llibret sobre el Chris Marker que palia una mica la pena que em va entrar en conèixer la seva mort a l'estiu.
En aquest cas, escoltar les seves cançoms, com veure les pelis de Marker són l'antídot..

Saps què? sentint els discos que m'has passat he vist que tenia un de la Etta que també em vas passar fa temps. I et pots creure lo gamarusa que sóc que crec que encara no l'havia posat?!!? o sigui, es va descarregar i jo vaig anar fer unes altres coses... y mente prodigiosa la mía, ja saps. 2

dEsoRdeN ha dit...

Cierto, Cé. Muchas veces incluso más que alguien teóricamente más próximo (pero que, en realidad, está a más distancia emocional...)

No cal dir que he hagut de mirar a Google qui era Chris Marker, Anna K... ;P Doncs sí, gamarusa, sí...