dissabte, 1 de setembre del 2012

atRapAdO eN eL dEsoRdeN...





Dramas laborales al margen (o quizás por influencia de ellos, y también del maldito frío y la maldita lluvia de las últimas horas...), últimamente me siento bastante vacío y estancado. La verdad es que siguen pasando cosas a mi alrededor, pero siento como si la esponja se hubiera cansado de absorber ahí afuera. Me siento cansado, hastiado, resignado... me aburre (y me estresa) el trabajo, me aburre mi (últimamente inexistente) vida sentimental (y tampoco me apetece hacer ningún esfuerzo para cambiarla), me aburren hasta según qué cosas de la vida nocturna, me aburre mi imagen (pero me da pereza cambiarla), me aburre la eterna sensación de abrir mil y un frentes que nunca sé cerrar, me aburren mis eternos errores y defectos... hoy L de Lesbiana me ha escrito por 2ª vez esta semana diciéndome que la tenía olvidada (y, de hecho, tiene razón). Le he dicho que me había sonado a excusa lo de la cena que no fue en la última noche de Festes, y me ha asegurado que era verdad pero que al final se anuló. No tengo por qué no creerla, y de hecho quiero creerla (y, de hecho, por lo que la conozco y cómo me lo ha dicho, estoy convencido de que me dice la verdad). Lo que más me jode de todo esto es que haya llegado el punto en que desconfíe de todo y de todos, aunque en muchos casos sea injusto. Pero vivimos en el mundo en el que vivimos, y supongo que uno ya está cansado de que muchos quieran meterte goles por la escuadra. Me cansa sentir que últimamente no hago más que cagarla, y que por muchos esfuerzos que haga, sigo con grietas de espíritu por todos lo lados. Me cansa este nivel de exigencia, hacia adentro y hacia afuera. Me cansa preguntarme si no me habré quedado atrapado en el tiempo como Bill Murray. Y mira que para algunas cosas tengo la sensación de haberme domesticado bastante últimamente. Pero sigue habiendo tantas y tantas cosas de mi que no me gustan. Cuando tengo la autoestima por las nubes, porqué la tengo hinchada como un zepelín. Y cuando la tengo por los suelos, porqué me siento Gulliver en el país de los gigantes. Y yo sólo sé que últimamente me siento como un disco de XX...





11 comentaris:

X ha dit...

Hay que saber mantener la autoestima en término medio. A mí los que la tienen demasiado alta me caen fatal. xD

tan solo una cerilla ha dit...

desorden, vidas paralelas contigo tambien no eh!! prohibido!! que pio y yo seamos asi vale pero tu??
venga arriba!!

nota mental: gracias majo!

tan solo una cerilla ha dit...

nota mental: http://youtu.be/nXldXrK8q5o
al hilo de lo comentado estos dias

Pio ha dit...

Ahora mismo duraría si eres un tio jejej :P

Ais, nuestros pequeños mundos interiores que a veces no saben para que lado girar. Piensa que solo es un ciclo, aunque sea algo vacilón, siempre vienen tiempos mejore o menos mierdas


Besotes, achuchones y ánimos!!

Pio ha dit...

Soy un poco idiota queria decir vacio no vacilón..... Ains

r ha dit...

Son días... estoy casi segura. Escuchar música, pasear y dormir cuando se pueda. Y vendrá la subida pronto.

Ánimo, querido desorden.

candela ha dit...

La autoestima hay que cuidarla, o cuando te descuidas cae por un tobogán...

Petonets

Unknown ha dit...

El que tu necessites és un ventot de Tramuntana que se t'endugui tot això que et ronda pel cap... joder, quatre dies amb aquest vent i si arriben a ser més torno mig lela a la ciutat... ¬¬

Me'n vaig a veure el Barça peeero volia dir-te, havent llegit que vas estar per la zona costera que tant adoro, que vaig estar per Calella aquesta setmana que avui acaba! Que bo, perquè si hi penso, vaig veure la posta de sol banyant-me en la platja d'El Gotet i un parell d'hores més tard vaig sentir el Santi Balmes en acústic. "Molt tu" pel que t'he llegit. Per cert, feia molt temps que no estava per la zona i em vaig enamorar del lloc... entre Tamariu, Llafranc i Calella em quedo amb aquesta última. Tot i que vaig estar fent els camins de ronda que comuniquen les cales i tot era preciós.. Ja penjaré alguna foto ;) Tu vas tornar a Roses o vas anar per algun altre lloc?

ànims! i... força Barça :P
(Tot i que Granada també comenci amb G crec que no hi haurà tanta sort avui...)

dEsoRdeN ha dit...

Como Cristiano, X. Y está triste, el pobrecito... XD

jeje, cerilla. Gracias maja :) Gran video, gran peli, y gran diálogo!

Eing, Pio?

Gracias, Raquel. Normalmente me coincide con los días que me toca trabajar... :) Esta noche, en cambio, pensar que hasta el viernes no vuelvo me hace más feliz... XD

Cierto, candela. Mejor impulsarla como un columpio para tenerla por los aires...

Ui, no, Anna K! No m'agrada el vent. Ni el fred. Ni la pluja. Ni res que s'allunyi de sol i caloreta. Oh, Calella! Quants records d'estius d'infantesa! Aquells camins són preciosos. Jo aquests dies vaig estar per St. Antoni de Calonge, Palamós i Platja d'Aro. Relax i festeta, bàsicament.

Sí, yo también lo prefiero, C, aunque los momentos bajos son una puta mierda. Pero sí que se está bien ahí arriba, sí. (yo también... después de haber desconfiado de ella primero... :S)

muescos


hiro ha dit...

No saps com t'entenc!
jo també tinc aquestes pujades d'autoestima i al dia següent estic per terra. A més, el temps -metereològic- m'afecta molt (dijous estava d'un humor existencialista).
Hi ha dies en què tot et sembla una merda i al següent, tot és meravellós. L'eterna muntanya russa!
Simplement, procura no ser massa dur amb tu mateix.

M'alegra que hagis solucionat les coses amb L de Lesbiana.

Petons!

dEsoRdeN ha dit...

Sí! A mi el temps també m'afecta a sac! Quan plou i fa fred em poso d'una mala hòstia! (que plogui quan surto de nit em cabreja especialment). Ui, jo és que acostumo a ser dur i crític amb mi i amb tot el que m'envolta. A vegades preferiria ser més pasota, com temps enrere...