dijous, 14 de novembre de 2019

tRieS





'Dancing', canta l'Stuart, i crec que em podria desfer entre síl·labes. Les lletres sonen més fort de nit, quan els camions surten a passejar i recollir el que ningú vol. Potser un dia d'aquests se m'en porten a mi. Morir triturat deu ser gairebé tan terrible com fer-ho amb el curriculum amorós buit. Trist com un passaport sense segells. Com una habitació buida i silenciosa, només habitada pels bitxos de la pols o algun mosquit amb ganes d'orgia de sang. A mi sempre em bull, i jo sempre en vull. Moltes coses, i fins i tot a alguna persona. Tot i que voler no és necessàriament estimar, sino més aviat desitjar. Qui menys té més desitja, o ho fa amb més força. Els meus desitjos són descomunals, i en el 99% dels casos no realitzables. Per això m'he de conformar amb petits desitjos fugaços, dels que s'escapen entre els dits quan surt el sol. Completament insuficients per tapar les vies d'aigua i evitar el naufragi. La vida em vol enfonsar, i jo m'esforço per aprendre a nedar entre la tempesta i sobreviure a un destí que sembla escrit des de fa segles, per alguna raó que se m'escapa. Devia ser molt malparit en una altra vida, o potser vaig triar molt malament els meus enemics. Mai he acabat d'encertar massa les meves tries. Només clavo les musicals. I sort d'això. Sort d'això...



Cap comentari: