sOViNt

M'encanta quan rius, i ho fas molt sovint. M'encanta fer-te riure, i ho aconsegueixo molt sovint. M'encanta l'energia que es genera quan connectem, que és molt sovint. M'encanta quan tot flueix, i passa sovint. M'encanta quan tenim converses intranscendents, i és molt sovint. M'encanta quan ens posem seriosos i parlem de temes profunds, i és força sovint. M'encanta quan ens despullem sense manies, i passa sovint. M'encanta rebre els teus missatges, i és súper sovint. M'encanta enviar-te missatges, i també és ultra sovint. M'encanta compartir unes cerveses, i es repeteix constantment sovint. M'encanta que anem junts a concerts, i els gaudim sovint. M'encanta que sopem junts, i ho fem molt sovint. M'encanta que em facis sentir efervescent, i això fa xup xup (sempre) sovint. M'encanta parlar i entrendre'ns i arreglar i perdonar-nos les poques vegades que ens enfadem, i això ha succeït sovint. Si tot això passa sempre sovint... per què no tenim clar que hauria de repetir-se molt més sovint el que últimament ha deixat de passar?