fArt

 

Estic fart de la meva mare. Fart que sigui tan irresponsable. Fart que s'hagi engreixat 11 quilos en 10 mesos quan se suposava que havia de fer dieta i perdre'n 10 (ara 21). Fart que sempre trobi excuses per no baixar a caminar com hauria de fer cada dia per cuidar-se. Fart que tingui zero empatia i paciència amb el meu pare, i sigui incapaç d'entendre el que suposa una demència. Fart que m'ho posi sempre tot tan difícil i que em situï sempre al límit per la seva inconsciència. Fart que s'aprofiti de la situació per tenir-me més a prop seu contra la meva voluntat. Fart dels més de 50 anys sent una estúpida fumadora (conceptes redundants, ho sé), amb tot el que ara li suposa i ens mengem els altres. Fart d'haver-li advertit que anés amb compte a internet i no parlés mai amb desconeguts i haver descobert avui de casualitat que uns fills de la grandíssima puta l'han extorsionat i li han estafat una bona quantitat de diners aprofitant-se del seu desconeixement i por. Fart que no m'avisés des del primer minut i hagin hagut de passar 3 setmanes per descobrir-ho de rebot; 3 setmanes en què ella ha estat enganyant-nos i vivint com si no hagués passat res. Fart de menjar-me tots els seus marrons i que ara em toqui a mi, un cop més, tota la burocràcia de fer la denúncia i barallar-me amb el banc per recuperar els diners que s'ha deixat prendre per la seva ridícula ingenuïtat naïf (sí, ens pot passar a tothom, però el que no pots fer és anar amb el lliri a la mà). Fart perquè ara hagi d'encobrir-la i mentir al meu pare per evitar alterar-lo, cosa gens recomanable amb la seva patologia. Fart que s'hagi convertit en la principal font de problemes i en la màxima responsable de la meva infelicitat. 

*I sí, me l'estimo amb bogeria, però això no treu que estigui fart d'ella, de veure com ha llençat la seva vida per la borda i com ens està arrossegant als altres, i necessités vomitar-ho d'alguna manera. Si li dic a la cara amb la cruesa i l'aplom que em surt a vegades serà molt pitjor.