MaL dE MuNTaNyA

Aquesta nit escric en català perquè em ve de gust; perquè és la meva llengua materna; i perquè estic fins els collons que ens haguem de justificar per un fet tan natural com utilitzar la llengua pròpia a casa nostra. No sé si devem ser l'única nació del món a qui li passa, però és realment esgotador: intentar viure en català a Catalunya s'ha convertit en una espècie de quimera, una lluita contra tot i contra tothom, i a sobre hem d'aguantar que qui imposa es faci la víctima (una de les característiques del món actual cada cop més decantat a l'ultradreta: capgirar perversament la realitat com un mitjó per intentar imposar un fals relat interessat). Mira que és fàcil i natural entendre que en un territori on hi ha dues llengües cooficials, se suposa que totes dues estan al mateix nivell, i qui hi vulgui viure té l'obligació d'entendre-les totes dues i la llibertat de parlar la que prefereixi, pels motius que sigui. Però la realitat és una altra, i allà on ens van voler vendre la moto del bilinguisme realment s'hi amaga una diglòssia encoberta i cada vegada més accentuada per múltiples motius que ara em fa mandra enumerar. Sigui com sigui, i des del privilegi i la sort de dominar dues llengües i defensar-me força en una tercera, estic absolutament enamorat del català i ja fa temps que l'utilitzo sempre, sigui qui sigui l'interlocutor que tingui al davant i em parli en l'idioma que em parli. El 99% de les vegades m'entenen perfectament i hi ha zero problemes de comunicació, i en molts casos t'ho agraeixen. Perquè no hi ha millor manera d'integrar les persones que fent-los sentir un(a) més de la comunitat en qüestió.

He vist la sèrie 'The Young Pope'. M'ha agradat força, tot i l'enorme al·lèrgia que em produeixen les religions. Sempre m'han semblat una absurditat i les associo a fanatisme, abús, fantasia, irracionalitat, inseguretat i profunda estupidesa. No hi veig cap diferència amb les sectes i em sembla una hipocresia la doble moral de distingir una cosa i una altra. Al final es basen en el mateix: persuasió, engany, jerarquies de poder i enfrontament. Com la política, vaja...

I aquesta és la meva última nit d'oasi abans de tornar definitivament a les meves rutines. La meva tieta ja va marxar i porto una setmana novament sol a càrrec dels meus pares, així que avui m'he escapat per intentar descansar una mica abans de tornar a la feina. Tinc zero ganes, com sempre, però la part bona de no poder viatjar és que el retorn laboral no és tan traumàtic. I, al cap i a la fi, m'ho passo bé a la meva feina i amb els companys i companyes. És una sort, però és que alguna cosa bona m'ha de quedar a la vida, no fotem.