El Little Richard del siglo XXI nos deja con sólo 35 años por culpa de un maldito cáncer. Una noticia de mierda para otro sábado de mierda... :(
*Si de verdad os gusta el r'n'r, haceos un favor: escuchad este discazo
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Recordo que ja havies posat fa temps algun vídeo i que em vaig estar escoltant algunes cançons. Em sonava perquè ja l'havia sentit en alguna bansa sonora també, però sense identificar gaire qui era... és una pena que passin aquestes coses. No és el mateix, però avui pensava en el Paul Newman.. l'adorava com a actor, home i persona.. en fi
(bona segona part del partit, el podríem haver guanyat.. tu entens perquè no li dóna minuts al Villa? no dic de titular, però transmetre-li que hi té confiança..)
bon "cap de setmana" ;)
Coi, quina llàstima...
Bona setmana!
Aquest disc em fascina, Anna K. Té la mateixa ànima i atmosfera que les grans gravacions de Little Richard. I em diu gent que el va conéixer que era un paio adorable. Una llàstima... :( (no he vist el partit per la puta feina i pels fills de sa mare de TMB, així que no puc opinar massa més que pel resum que he vist després)
Doncs sí, Cris... :( Merci! Igualment!
Pues sí, C :S (será que no he colgado videos suyos en este blog...). No hay que hacer nada, porqué no lo voy a quitar... XD
incendios de metro
Vaig descobrir aquest disc de Nick Curran gràcies al teu blog (crec que en el primer post que vaig llegir teu). Molt bo!! avui l'he estat escoltant altre cop.
És una llàstima que gent tan jove i amb talent marxi tan aviat...
Troç de disc, i molta peneta... :(
Publica un comentari a l'entrada