NiT dE St. jOaN

 

És nit de revetlla. I, tot i que m'havia plantejat sortir una mica i oblidar-me de la realitat, la realitat ha estat més forta que jo. Estic esgotat, l'únic que em venia de gust era venir a casa a gaudir de mi mateix, i dormir tot el que pugui. Darrerament no acabo de descansar del tot bé i em costa enganxar el meu habitual ritme de 8-9 hores de son profunda i reparadora. Massa coses al cap, i la majoria de color marró. M'encantaria anar a dormir ara mateix i clapar 12 hores seguides, però com deia al principi, és nit de revetlla. I avui se suposa que hem de ser més flexibles tolerant el soroll aliè, tot i que l'únic que desitjaria ara seria silenci. Així que aquí estic, fent temps, escoltant el fantàstic nou disc de Pulp amb els auriculars per aïllar-me del cunyadisme exterior, i intentant trobar una mica de pau en un món esquizofrènic.

Han estat setmanes mogudes. Els meus pares van caure una nit que jo no hi era i es van passar la nit al terra perquè no portaven la medalla de teleassistència posada ni teniem el tf. a mà. Després de l'ensurt quan la cuidadora em va avisar al matí següent que no obrien ni se sentia soroll a casa i en trucar-los jo tampoc m'agafaven els telèfons, ens vam passar el dia a urgències, jo sol amb tots dos i pujant i baixant del pis 2 al pis 4 perquè els respectius doctors m'anessin informant de tot plegat. Vaig haver de demanar un dia de festa extra a la feina, i tota aquesta burocràcia posterior és gairebé pitjor que el mal tràngol en sí. Per sort no es van fer res, però han tornat les incerteses, pors i sentir-se malament quan els deixo sols. Per si no fos prou, 3 dies després la cuidadora ens va dir que l'operaven 8 dies després i ho deixava, així que el següent marron va ser trobar substituta amb una setmana de marge, fent-me càrrec de totes les cures mentre ho solucionàvem. Sembla que ara ja ho tenim arreglat... fins que es torni a anar tot per l'aigüera. L'aigüera de la cuina de casa seva, per cert, es va embussar i l'aire condicionat no els funciona bé, no sigui que em malacostumi a estar uns dies sense mals de cap i problemes a solucionar. M'esgota la meva vida actual, físicament i anímica encara més. Tinc la sensació que el karma m'estigui cobrant antics deutes, potser d'una altra vida, perquè l'espiral de l'últim any i mig és de traca. Com les que continuen donant per cul al món exterior a aquesta hora de la matinada.

Tambe he pogut gaudir de petits oasis enmig de tot aquest caos. Vaig poder anar al Primavera Sound i em vaig tornar a cagar en la marabunta de guiris i en la desastrosa organització pel que fa a transports de tornada. Però vaig gaudir molt musicalment, sobretot perquè vaig evitar Mordor tant com vaig poder. Idles, Fontaines DC i l'inici de FKA Twigs van ser els únics concerts a aquella part del recinte, però els millors van ser en els escenaris petits: The Hard Quartet, Squid, Julie, Gouge Away, Los Campesinos!, The Jesus Lizard, Anohni & The Johnsons... o també Kim Deal i les brutals Lambrini Girls al Primavera a la Ciutat. Ara creuo els dits perquè tot estigui tranquil la setmana vinent, que agafo vacances i espero poder-me escapar al Vida. Veurem...

I coses que he vist recentment i valen la pena: el documental de Pavement (estrany, però com a fan, em va encantar); la peli d'animació 'Flow' que he vist aquesta nit; i el concert de Cola de fa uns dies. La cultura com a antídot per combatre la pròpia follia.