Tenía pensado salir a bailar, pero el frío me echa para atrás. Fin de semana de 6 días. K-Mancuniana me dice que le escriba. Esta noche he conocido a un rapero de Gales, a su novia inglesa, y a un científico de Los Angeles. Encuentros en la tercera frase. Estoy empezando a tener cierta disciplina con lo de los estiramientos en casa. Entiéndase disciplina en dialecto dEsoRdeNado. Tengo cosas por escribir y pocas ganas. Será falta de inspiración, o exceso de oscuridad. O carencia de almas con las que fornicar complicidades con lujuria vital. Delanteras y delanteros van a rachas. O a cachas. Si me caigo, te agachas. La manga se deshilacha. Que no es lo mismo que decir 'hacha'. Cada vez soporto menos a mis vecinos. El 90% de la población mundial me parece subnormal. O quizás menos, pero ya sabéis que tengo tendencia a la hipérbole. Algo escondo, pero tan bien que no lo encuentro. Muchas veces no me encuentro ni a mi. Quizás haría bien en perderme de vista, oído y pensamiento. Es imposible perderte lo que no has ganado. Y hay que ver menudo texto he cagado...
Mira jo he passat una temporada a la qual gairebé tothom em decepcionava. He sentit que el món era un lloc horrible i he tingut ganes d'enviar-ho tot a prendre del cul. Ara agafo les coses bones i intento la resta no donar-li cabuda més que un segon per arxivar al calaix de "no m'interessa". No es matemàtic, però va bé... :)
Amb el temps he anat aprenent a fer una mica millor això que dius, però continuo tenint aquests arranques de geni i bilis incontrolables. És pura impotència de veure que tot podria ser molt més fàcil si fóssim més empàtics, honestos i valents. Però vaja, que com bé dius, cal canalitzar les energies cap allò positiu i a qui ens aporti... aauuuuuuummmmmmmmmm...
2 comentaris:
Mira jo he passat una temporada a la qual gairebé tothom em decepcionava. He sentit que el món era un lloc horrible i he tingut ganes d'enviar-ho tot a prendre del cul.
Ara agafo les coses bones i intento la resta no donar-li cabuda més que un segon per arxivar al calaix de "no m'interessa".
No es matemàtic, però va bé... :)
Amb el temps he anat aprenent a fer una mica millor això que dius, però continuo tenint aquests arranques de geni i bilis incontrolables. És pura impotència de veure que tot podria ser molt més fàcil si fóssim més empàtics, honestos i valents. Però vaja, que com bé dius, cal canalitzar les energies cap allò positiu i a qui ens aporti... aauuuuuuummmmmmmmmm...
Publica un comentari a l'entrada