La vida es una sucesión de dicotomías y decisiones. Las hay de insignificantes (¿pido yogur o flan?), de frívolas (¿me voy con la rubia que me sigue el rollo, o con la morena que me viene detrás?) y de transcendentes. De esas que te pueden cambiar la vida, para bien o para mal, y que vas postergando o ignorando hasta que no te queda más remedio que afrontarlas de cara, y sin chaleco salvavidas. Yo soy bastante despreocupado, porqué no sé tomarme nada en serio, y quizás eso sea una ventaja en este tipo de disyuntivas: más serenidad, menos presión, o al menos, nunca antes de lo necesario. También ayuda mi tendencia natural hacia el optimismo, o la creencia que si confías que algo saldrá bien, acaba saliendo bien. Y eso quiero creer en las dos situaciones transcendentes que me ocupan, en primera y segunda persona. No quiero pensar demasiado en ello para no llenarme la cabeza de miedos y sufrimientos absurdos, y quizás por eso escribo esto. Siempre va bien sacarlo por algún lado. Aunque sea inevitable pensar en porcentajes y en malditas casualidades. Todas estas cosas te acaban dando perspectiva, y en el fondo pueden acabar siendo buenas. Y quizás por eso sigo metido en esta espiral de hambre vital voraz: sea en forma de proyectos personales ilusionantes, en dejarte una pasta en libros y discos, en disfrutar conciertos entre semana, o en besos furtivos en un coche mal aparcado en jueves noche. Nada es suficiente cuando todo es tan dEsoRdeNado alrededor...
Tan de bo totes les decisions de la vida fóssin "iogur o flan?" Perquè quan la qüestió és més trascendent ho vaig ajornant fins al límit, per acabar triant més per intuició que per raonament o lògica.
Aquest temps primaveral també m'activa la gana vital :)
doncs sí, hiro... :S jo també faig servir molt la intuició, i normalment crec que és la decisió més encertada. Osti, és que quin gust que sigui de dia a les 21h! :) Molt recomenable el disc d'aquesta gent!! A N.A.R. hi era... ;) (a veure si aconsegueixo un dia de 36 hores, i faig un recopil·latori primaveral-estiuenc...)
2 comentaris:
Tan de bo totes les decisions de la vida fóssin "iogur o flan?" Perquè quan la qüestió és més trascendent ho vaig ajornant fins al límit, per acabar triant més per intuició que per raonament o lògica.
Aquest temps primaveral també m'activa la gana vital :)
Pd: m'agrada la 'cançong' que has posat :)
doncs sí, hiro... :S jo també faig servir molt la intuició, i normalment crec que és la decisió més encertada. Osti, és que quin gust que sigui de dia a les 21h! :) Molt recomenable el disc d'aquesta gent!! A N.A.R. hi era... ;) (a veure si aconsegueixo un dia de 36 hores, i faig un recopil·latori primaveral-estiuenc...)
Publica un comentari a l'entrada